La dentadura està formada per: les dents, els ossos maxil·lars superiors i la mandíbula, i al mateix temps dóna forma als dos terços inferiors de la cara. L'ortodòncia és la branca de l’odontologia que estudia les seves malformacions i els seus defectes, així com el tractament.
El tractament ortodòntic té com a objectius aconseguir una bona alineació dental i procurar una bona oclusió (tancament de la boca). Es realitza principalment mitjançant aparells correctors que poden ser fixes o removibles. Els aparells fixes, són els que anomenem "brackets" i consten d’uns petits suports adherits a les dents, als quals se’ls hi adhereixen fortament uns arcs fins i elàstics de níquel-titani mitjançat un conjunt de lligadures, que proporcionen l’energia necessària per a produir el moviment de la dentadura. La seva efectivitat és més gran i estan especialment indicats per a corregir els defectes més accentuats i/o greus.
A les dents existeixen un sensors anomentas "receptors propioceptius peridonatls" que serveixen per saber quina força hem de fer amb la musculatura per mastegar, així no mosseguem igual un suggus o un entrepà gràcies a la informació que ens donen aquests receptors. La mobilitat fisiològica de les dents és de 0.75 nanòmetres a 20 nanòmetres, i aquests receptors responen a desplaçaments de només 1 nanòmetres a 4 nanòmetres, moviment que correspon a una força de 1 a 5 grams2 Si sabem que alguns aparells correctors, com ara brackets, apliquen forces de fins a 400g podem afirmar que aquests aparells estimulen els receptors peridontals.
Des d’un punt de vista osteopàtic és interessant observar com aquests aparells, sobretot els fixes (ja que l’estímul es perllonga en el temps) poden provocar un canvi en l’esquema general de la postura i sobretot en les estructures cranials. Un canvi en els estímuls normals dels receptors peridontals pot donar com a resultat pertorbacions en l’equilibri, alterant així l’esquema postural sobretot a l’alçada de les cervicals altes. Aquestes alteracions poden arribar inclús a la pelvis mitjançant modificacions a la columna vertebral o a les cadenes msuculars, tenint la capacitat de produir alguna simptomatologia, si és que ho fan, fins i tot en zones molt allunyades. L’alteració a nivell dels receptors peridontals produirà també un canvi en l’activitat dels músculs mastegadors (que són els que fan la força quan mosseguem) i com a conseqüència poden produir disfuncions cranials, que al mateix temps afectaran als nuclis dels nervis cranials produint: problemes de to als músculs mastegadors, als músculs de l’ull o de les fosses nasals, entre altres. A més a més, un canvi en la dentadura fa que les línies de força de la mandíbula i el maxil·lar superior es reordenin i canviarà la morfologia de la mandíbula i inclús la de la totalitat del crani.
No serà estrany doncs que durant o després d’un tractament ortodòntic aparegui certa simptomatologia com ara:
o Migranya, trastorns digestius de polaritat parasimpàtica, trastorns de la mandíbula, dels seus músculs, modificacions en les relacions oclusals, estrabismes, vertígens, acúfens (pitidos a les orelles) , neuràlgies del trigemin i efectes sobre el drenatge venós.
o Relacionada amb els músculs mastegadors i de la cara anterior del coll; dolor a l’orella, als molars, a la branca horitzontal de la mandíbula, al coll, etc.
o Dolor a la cara anterior del coll, als músculs supra o infrahioidals, a la zona suboccipital, cefalees, etc.
El fet de que un tractament ortodòntic mitjançant aparells fixes pugui fer aparèixer una certa simptomatologia no significa que sigui nociu o no beneficiós, és més a la majoria dels casos és necessari i/o molt beneficiós, ja que aspectes tant importants com la fonació, la masticació i la deglució, depenen d’una correcta oclusió dental. A més a més, aquests tractaments s’utilitzen també per a corregir problemes majors de la mandíbula i dels ossos maxil·lars, com ara: luxacions, fractures, etc.
També s’ha de tenir en compte el benefici a nivell psicològic que por suposar un tractament, ja que també s’utilitza amb finalitats estètiques, degut a la relació que hi ha entre els ossos maxil·lars i la forma de la cara.
L’osteopatia ens ofereix un ampli ventall de possibilitats i tècniques que permetrien fer desaparèixer o alleujar la simptomatologia que pot provocar l’ortodòncia. Es per aquest motiu que molts professionals del món de l’osteopatia, com ara Viola Frymann, posen èmfasi en la col·laboració d’osteòpates amb dentistes. Però malgrat aquesta reivindicació i el benefici que l’esmentada col·laboració aportaria als pacients, la situació actual a Catalunya dista de la interrelació entre osteòpates i dentistes, sobretot perquè es podria dir que la majoria dels dentistes desconeixen o tenen idees pobres del què realment és l’osteopatia i de fins a quin punt podrien trobar en l’osteòpata un aliat en la seva pràctica, pot ser això es deu al buit legal al qual es troba l’osteòpata a Espanya i a que la investigació dins de l’osteopatia és força recent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario