Osteopatia i esport

En la pràctica de l’esport són habituals les lesions músculo-esquelètiques, ja siguin traumàtiques, perquè no es practica l'esport de manera adequada o per una mala adaptació biomecànica de l'esportista. Aquestes lesions, si no es tracten, es poden agreujar i provocar: tendinitis, contractures musculars, esquinços de repetició, meniscopaties i lumbàlgies, entre d’altres, amb una consegüent disminució del rendiment esportiu. L’osteopatia, com a disciplina que intenta restaurar l’equilibri mecànic del cos, ajuda a recuperar i resoldre aquestes lesions i evita que l'esportista hagi d'abandonar la pràctica esportiva de manera precoç

Però on l’osteopatia aporta la màxima eficàcia en el tractament a l’esportista és en la prevenció. La mecànica postural fa que cada persona tingui determinats punts "febles" que patiran en excés durant la pràctica esportiva, i cada disciplina esportiva té lesions "pròpies"; pubàlgies a futbolistes, epicondilitis a tenistes, etc. Si s'indetifica de manera precoç quines són les adaptacions i compensacions biomecàniques de l'esportista, i es coneix quines són les lesions "pròpies" de l'esport que practica, el tractament evitarà la seva aparició i adaptarà el cos de l'esportista per a millorar el rendiment esportiu.

Allò que l’osteòpata aporta en el treball multidisciplinar (preparador físic, entrenador, fisioterapeuta, metge esportiu) a l’esportista, professional o aficionat,  és vital per a aconseguir el  millor rendiment,  i d’aquesta manera poder gaudir de la pràctica esportiva en les condicions més favorables perquè l’esport resulti terapèutic i no lesional. És per aquest motiu que nombrosos esportistes d’alt nivell reben tractament d’osteopatia, posant com a exemple la selecció espanyola de futbol, alguns tenistes famosos o clubs de futbol americà.

Moltes persones realitzen activitat física de manera regular; van a còrrer, fan pilates o fitness al gimnàs. Tot i què la seva pràctica sigui "amateur" poder còrrer més riscos que els esportistes d'èlit perquè no estan tant controlats, no es tenen els coneixements teòrics necessaris per fer una preparació física adequada o no es coneixen els estiraments pertinets. En aquests casos és important que abans de começar a fer una nova activitat física, com aficionat, es consulti a l'osteòpata i es segueixin els seus consells.

En la meva experiència personal tinc la sort de tenir nombrosos pacients que practiques esport de manera professional o com a aficionats, ja que sovint ens els deriven desde medicina de l'esport, per tant puc afirmar que l'osteopatia aporta sol·lucions en la majoria dels casos.