Osteopatía y deporte

Durante la practica deportiva son habituales las lesiones musculoesqueléticas, ya sean traumáticas, porque no se practica el deporte de manera adecuada o por una mala adaptación biomecánica del deportista. Estas lesiones, si no se tratan, pueden agravarse y provocar: tendinitis, contracturas musculares, esguinces de repetición, meniscopatías y lumbalgias, entre otras, con una acompañada disminución del rendimiento deportivo. La osteopatía, como disciplina que intenta restaurar el equilibrio mecánico del cuerpo, ayuda a recuperar y resolver estas lesiones y evita que el deportista tenga que abandonar la práctica deportiva de una manera precoz.

Pero donde la osteopatía aporta la máxima eficacia en el tratamiento del deportista es en la prevención. La mecánica postural hace que cada persona tenga determinados puntos "débiles" que sufrirán excesivamente durante la práctica deportiva, además cada disciplina deportiva tiene lesiones "propias"; pubalgias en futbolistas, epicondilitis en tenistas, etc. Si se indetifica de forma precoz cuales son las adaptaciones y compensaciones biomecánicas del deportista, y se conoce cuales son las lesiones "propias" del deporte que practica, el tratamiento evitará su aparición y adaptará el cuerpo del deportista para mejorar el rendimiento deportivo.

Lo que el osteópata aporta en el equipo multidisciplinar (preparador físico, entrenador, fisioterapeuta, médico deportivo) al deportista, profesional o aficionado, es vital para conseguir el mejor rendimiento, y de esta manera poder disfrutar de la práctica deportiva para que el deporte resulte terapéutico y no lesional. Por este motivo un gran número de deportista de alto nivel reciben tratamiento de osteopatía, poniendo como ejemplo la selección española de fútbol, algunos tenistas famosos o clubes de fútbol americano.

Muchas personas realizan actividad física de manera regular; van a correr, hacen pilates o fitness en el gimnasio. Aunque la práctica sea "amateur" puden correr más riesgos que los deportistas de élite porque no están tan controlados, no se tienen los conocimientos teóricos necesarios para una preparación física adecuada o no se conocen los estiramientos más adecuados. En estos casos es importante que antes de empezar a practicar una nueva actividad física, como aficionado, se consulte al osteópata y se sigan sus consejos.

En mi experiencia personal tengo la suerte de tratar a muchos pacientes que practican deporte como profesionales o aficionados, ya que a menudo son derivados de medicina del deporte, por tanto puedo afirmar que la osteopatía aporta soluciones en la mayoría de los casos.

Osteopatia i esport

En la pràctica de l’esport són habituals les lesions músculo-esquelètiques, ja siguin traumàtiques, perquè no es practica l'esport de manera adequada o per una mala adaptació biomecànica de l'esportista. Aquestes lesions, si no es tracten, es poden agreujar i provocar: tendinitis, contractures musculars, esquinços de repetició, meniscopaties i lumbàlgies, entre d’altres, amb una consegüent disminució del rendiment esportiu. L’osteopatia, com a disciplina que intenta restaurar l’equilibri mecànic del cos, ajuda a recuperar i resoldre aquestes lesions i evita que l'esportista hagi d'abandonar la pràctica esportiva de manera precoç

Però on l’osteopatia aporta la màxima eficàcia en el tractament a l’esportista és en la prevenció. La mecànica postural fa que cada persona tingui determinats punts "febles" que patiran en excés durant la pràctica esportiva, i cada disciplina esportiva té lesions "pròpies"; pubàlgies a futbolistes, epicondilitis a tenistes, etc. Si s'indetifica de manera precoç quines són les adaptacions i compensacions biomecàniques de l'esportista, i es coneix quines són les lesions "pròpies" de l'esport que practica, el tractament evitarà la seva aparició i adaptarà el cos de l'esportista per a millorar el rendiment esportiu.

Allò que l’osteòpata aporta en el treball multidisciplinar (preparador físic, entrenador, fisioterapeuta, metge esportiu) a l’esportista, professional o aficionat,  és vital per a aconseguir el  millor rendiment,  i d’aquesta manera poder gaudir de la pràctica esportiva en les condicions més favorables perquè l’esport resulti terapèutic i no lesional. És per aquest motiu que nombrosos esportistes d’alt nivell reben tractament d’osteopatia, posant com a exemple la selecció espanyola de futbol, alguns tenistes famosos o clubs de futbol americà.

Moltes persones realitzen activitat física de manera regular; van a còrrer, fan pilates o fitness al gimnàs. Tot i què la seva pràctica sigui "amateur" poder còrrer més riscos que els esportistes d'èlit perquè no estan tant controlats, no es tenen els coneixements teòrics necessaris per fer una preparació física adequada o no es coneixen els estiraments pertinets. En aquests casos és important que abans de começar a fer una nova activitat física, com aficionat, es consulti a l'osteòpata i es segueixin els seus consells.

En la meva experiència personal tinc la sort de tenir nombrosos pacients que practiques esport de manera professional o com a aficionats, ja que sovint ens els deriven desde medicina de l'esport, per tant puc afirmar que l'osteopatia aporta sol·lucions en la majoria dels casos.

Què és l'osteopatia?

L'osteopatia és un mètode diagnòstic i de tractament que es basa en la biomecànica humana, des del punt de vista de la globalitat, reconeix el cos com una unitat indivisible en la qual ossos, músculs, vísceres, nervis, fàscies i fluids s’interrelacionen les unes amb les altres per a procurar-nos funcionalitat i salut.

Observant i explorant al pacient l'osteòpata reconeix els bloquejos i zones de menys mobilitat i les tracta amb tècniques exclusivament manuals d’una manera dolça i eficaç intentant sempre abordar l’origen de la lesió (a la que anomenem disfunció primària) i no només la simptomatologia que presenta el pacient, que solen ser els resultats de les adaptacions consegüents.

Les mobilitzacions articulars, els estiraments, les manipulacions, el treball visceral i les tècniques cranials ofereixen un ampli ventall per tractar el cos de cada pacient sense ser agressiu i en funció de la seva edat i la seva afectació. Pacients joves, d’edat avançada, embarassades i fins i tot els nadons poden ser tractats amb osteopatia.

L'osteopatia és una professió que encara no està reconeguda a Espanya, per tant per a ser osteòpata i poder exercir s'ha de ser prèviament metge, fisioterapeuta o tenir alguna altra titulació universitària en l'àmbit de la salut i fer un curs pont. Existeixen diferents centres que imparteixen aquesta formació amb una duració de 4 a 6 anys en funció de les hores lectives anuals i que proporcionen als osteòpates de l'Estat Espanyol un alt nivell de formació.




Al ser encara una professió no reconeguda és aconsellable que en el moment en que es decideix acudir a un osteòpata, el pacient s'informi abans de triar-lo per poder gaudir dels seus drets. L'osteòpata ha de ser metge, fisioterapeuta o qualsevol altre professional sanitari col·legiat, i ha d'haver cursat osteopatia en alguna de les escoles reconegudes per el ROE (registro de osteópatas de España) http://www.osteopatas.org/escuelas.php. Existeixen osteòpates que no compleixen aquest requisits i des del meu punt de vista no tenen els coneixements teòrics necessaris per a poder exercir, poden representar un risc per al pacient i al no estar col·legiats no garanteixen els drets del pacient.

En el meu cas vaig cursar fisioteràpia entre els anys 2000-03 a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV a Reus, després de viure i exercir dos anys a Itàlia vaig estudiar osteopatia a la EOB (Escola d'osteopatia de Barcelona) www.eobosteopatia.com entre els anys 2005 i 2009 i des d'aleshores exerceixo com a osteòpata. La meva inquietud per coneixer la societat m'ha portat a l'antropologia i actualment realitzo aquest estudis com a complement personal a la Facultat de Lletres de la URV.