para la versión en castellano clica aquí
L'osteopatia és un mètode diagnòstic i de tractament que es basa en
la biomecànica humana, des del punt de vista de la globalitat, reconeix
el cos com una unitat indivisible en la qual ossos, músculs, vísceres,
nervis, fàscies i fluids s’interrelacionen les unes amb les altres per
a procurar-nos funcionalitat i salut.
Observant i
explorant al pacient l'osteòpata reconeix els bloquejos i zones de menys
mobilitat i les tracta amb tècniques exclusivament manuals d’una manera
dolça i eficaç intentant sempre abordar l’origen de la lesió (a la que
anomenem disfunció primària) i no només la simptomatologia que presenta
el pacient, que solen ser els resultats de les adaptacions consegüents.
Les mobilitzacions articulars, els estiraments, les manipulacions, el
treball visceral i les tècniques cranials ofereixen un ampli ventall per
tractar el cos de cada pacient sense ser agressiu i en funció de la
seva edat i la seva afectació. Pacients joves, d’edat avançada,
embarassades i fins i tot els nadons poden ser tractats amb osteopatia.
L'osteopatia és una professió que encara no està reconeguda a Espanya,
per tant per a ser osteòpata i poder exercir s'ha de ser prèviament
metge, fisioterapeuta o tenir alguna altra titulació universitària en
l'àmbit de la salut i fer un curs pont. Existeixen diferents centres
que imparteixen aquesta formació amb una duració de 4 a 6 anys en funció
de les hores lectives anuals i que proporcionen als osteòpates de
l'Estat Espanyol un alt nivell de formació.
Al
ser encara una professió no reconeguda és aconsellable que en el moment
en que es decideix acudir a un osteòpata, el pacient s'informi abans de
triar-lo per poder gaudir dels seus drets. L'osteòpata ha de ser metge,
fisioterapeuta o qualsevol altre professional sanitari col·legiat, i ha
d'haver cursat osteopatia en alguna de les escoles reconegudes per el
ROE (registro de osteópatas de España) http://www.osteopatas.org/escuelas.php.
Existeixen osteòpates que no compleixen aquest requisits i des del meu
punt de vista no tenen els coneixements teòrics necessaris per a poder
exercir, poden representar un risc per al pacient i al no estar
col·legiats no garanteixen els drets del pacient.
En el meu cas vaig cursar fisioteràpia entre els anys 2000-03 a la
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV a Reus, després
de viure i exercir dos anys a Itàlia vaig estudiar osteopatia a la EOB
(Escola d'osteopatia de Barcelona) www.eobosteopatia.com
entre els anys 2005 i 2009 i des d'aleshores exerceixo com a
osteòpata. La meva inquietud per coneixer la societat m'ha portat a
l'antropologia i actualment realitzo aquest estudis com a complement
personal a la Facultat de Lletres de la URV.
No hay comentarios:
Publicar un comentario